Hoje perdi-me nos meus pensamentos
Pensei que te tinha
Pensei que eras meu
Caí no mundo real, na minha vidinha...
Fui atrás de um sonho antigo,
quando o pesadelo enfim chegou,
enfrentei o desconhecido
para esquecer o que me magoou...
A minha fantasia acabou
fechei a porta atrás de mim
o que passou, passou
chegou agora ao fim...
Abro uma porta á minha frente,
vejo um caminho sinuoso,
enfrento-o com ar indiferente
e com um sorriso vitorioso!
É preciso muita coragem
deixei tudo para trás...
Embarquei nesta viagem
com uma mao á frente e outra atrás!
Ainda me tenho a mim,
meu sorriso, minha garra,
minha inteligência, minha coragem...
Deixei os meus amigos em Portugal,
mesmo longe ñ deixam de me apoiar
trago-os sempre comigo
até ao dia em que regressar!
20/04/2007
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
Quem te disse que te queremos de volta???
Vá, toca a ficar por aí mais uns tempitos que é para a gente te fazer uma(s) visita(s)!!! ;)
(Que altruismo... ah e tal!)
Que tu viaje sea un viaje a Itaca.
No pienses en tu destino...
No pienses en regresar...
Quizás no debas hacerlo.
Déjate guiar por el viento.
Y sobretodo cosecha todas las riquezas que te de el camino.
Así sabrás lo que son las Itacas.
Viatge a Itaca (Kavafis-Riba-Llach)
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts, que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat,
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena,
i quan sereu deslliurats, torneu començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny d'avui, que ara us encadena
I quan sereu deslliurats, torneu començar noves sendes.
Més lluny, heu d'anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat,
tingueu ben present, no aturar-vos.
Tingueu ben present, no aturar-vos.
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d'aventures i de coneixences.
(Cuando quieras traduzco)
Post a Comment